Sorprenentment, en aquesta pel·lícula en concret, la millor experiència en 3D es troba als cinemes normals amb projectors HFR. Les sales prèmium ofereixen una experiència inconsistent, excepte en el so. La imatge d’un projector normal amb HFR sembla més nítida que Dolby o IMAX i té un aspecte homogeni a tota la pel·lícula sense cap problema.
ACTUALITZACIÓ 3: a un Cinema Dolby, hi ha una definició apreciable superior a IMAX en escenes amb doble freqüència de fotograma. És evident si una escena hi és a doble velocitat de fotograma i no pel moviment, sinó per la definició que transmet. Això vol dir que les escenes d’acció solen ser més impactants a Dolby, excepte que l’acció es produeixi molt a prop dels ulls, llavors IMAX és més impactant. Les escenes fosques al final de la pel·lícula guanyen molt a un Dolby Theatre i són més emotives. Com en IMAX, de vegades hi ha alentiments lleus (mai en escenes d’acció), però són menys notables. El so també és molt potent, utilitzant molt el subwoofer, però no tan agressivament com en IMAX, és més equilibrat i realista, però també una mica menys impactant (només una mica).
ACTUALITZACIÓ 2: a IMAX el 3D és encara més fort al primer pla, els llunyans no semblen tan plans com a la resta de versions, però en altres escenes, s’aprecien defectes a la profunditat d’algunes escenes que passen desapercebuts en altres cinemes. El nostre cinema el projectava a menys definició que en un cinema normal (2K en lloc de 4K). A més, hi ha problemes amb el projector, de vegades s’alenteix com si no pogués fer front a processar tanta informació (per sort, Va passar només dues vegades i no va ser en escenes d’acció) potser per aquest motiu de falta de potència han de rebaixar la resolució a 2K en lloc de projectar-la a 4K com a la resta de cinemes.
Però el canvi més gran el notem al so, que canvia completament, passa de ser força discret a tenir el subwoofer constantment treballant amb força. El posicionament és diferent d’altres sales, però igual de bo.
ACTUALITZACIÓ: El 3D varia massa segons si veieu la pel·lícula amb HFR o sense. Així doncs, hem analitzat les dues versions.
3D (versió amb HFR): Aquesta és la pel·lícula més nítida que mai hem vist (tant en 2d com en 3D), i això que l’hem vista en una pantalla normal d’un cinema normal. El 3D és totalment natural, això vol dir que la profunditat gairebé no es percep en subjectes llunyans, com en la realitat, per tant, en comparació amb altres excel·lents pel·lícules 3D, aquestes escenes poden decebre. Però en els primers plans … Oh, quins primers plans! És una meravella de la tècnica, amb moltes ocasions en què les coses passen davant dels vostres ulls i, malgrat això, no es veu cap imatge doble a tota la pel·lícula. Encara no expliquem com han aconseguit un efecte tan fort en molts avions sense que hi hagi cap indici de ghosting o sense forçar els ulls.
La transició d’escenes enregistrades a la velocitat normal de 24 fps a escenes amb més velocitat de fotograma és molt natural i orgànica, si no us fixeu específicament, no es pot saber si una escena tranquil·la és de 24 o més fps. TrueCut Motion és una meravella tècnica i a partir d’ara volem veure totes les grans pel·lícules amb aquest procés. Més enllà, el seu ús té un altre efecte secundari, un aparent augment de la definició, i que la pel·lícula en si es veu molt, molt millor que qualsevol altra pel·lícula de 4K; però quan es tracta d’escenes d’acció és un altre nivell, acostumat a altres pel·lícules que han de difuminar els moviments dels subjectes o de la càmera de manera que l’espectador no noti els molestos salts entre fotogrames, això ja no és necessari. Aquest sentiment de superdefinició s’accentua encara més per l’esmentada absència total de ghosting. Qualsevol objecte minúscul, com una fulla, un peix o fins i tot partícules petites que apareixen a la pantalla, cap no pateix ghosting: tots els objectes, per molt a prop que estiguin, semblen totalment sòlids, més nítids i reals que mai.
La primera pel·lícula va ser molt bona, però no era la millor pel·lícula en 3D. Hi havia alguns defectes de 3D en algunes escenes, de manera que moltes pel·lícules convertides al 3D de la darrera dècada són fins i tot millors que l’avatar original, però ara amb Avatar 2 (la versió True Cut Motion disponible en projectors amb HFR) no hi ha un sol defecte, ni tan sols mínim. S’ha superat clarament el llistó.
Gràcies al HFR aquestes són les millors imatges en 3D que ningú ha vist. No s’ha de permetre veure aquesta pel·lícula en 2d o sense HFR (vegeu l’anàlisi sense HFR a continuació).
3D normal (sense HFR): El primer pla encara es veu bonic, però sense el HFR, les imatges ja no són impactants. Com en la versió HFR, els objectes llunyans apareixen majoritàriament plans. Amb això, la pel·lícula no té colors tan vius, i li falta una mica de brillantor, es perd tota l’exuberància de Pandora i les imatges manquen definitivament de la increïble nitidesa que ens ha sorprès el nou 3D que James Cameron vol mostrar en aquesta pel·lícula, ni en primers plans on hi ha objectes molt propers a l’espectador. El que es conserva de la versió de True Cut Motion és l’absència total de ghosting. Per tots aquests motius, veure aquesta pel·lícula en un cinema 3D sense capacitats HFR perd gairebé tot el que la fa superior a altres pel·lícules en 3D, ni tan sols arribaria al nivell del primer Avatar. Definitivament, aquesta pel·lícula perd tant sense HFR que la majoria de pel·lícules en 3D dels darrers anys són clarament superiors.
Les notes 3D d’aquesta pel·lícula sense HFR serien: Profunditat llunyana: 65 en vegada de 91; Profunditat propera: 92 en vegada de 100; Efectes 3D: 88 en vegada de 100 (pels primers plans quan les coses surten de la pantalla, mentre que a la versió HFR gairebé qualsevol escena destaca). Per tant, la nota final seria "només" un 8,2 en lloc d'un 9,7.
4DX: Tot i ser una pel·lícula aparentment tranquil·la en moltes ocasions, sempre esteu en moviment, és perquè moltes escenes tranquil·les es produeixen flotant sigui a l’aigua o a l’aire. Molts efectes al llarg de la pel·lícula, inclòs el foc, però hem trobat a faltar sensació de calor en una escena important des del principi, a la resta de les escenes amb foc s’ha notat l’efecte. Per descomptat, hi ha molta aigua. Moments intensos de lluita, utilitzant adequadament els efectes dels impactes del seient. No hem percebut olors. És molt recomanable viure-la en 4DX, si no fos pel fet que a la sala Filmax Gran Via on l’hem vista no projectés la versió HFR, perdent així els avantatges de la nova generació de 3D que aporta Avatar 2. Combinar ambdues experiències hauria estat l’experiència definitiva. Als cinemes Kinépolis València sí que tenen HFR a la sala 4DX.
So posicional: Aquesta pel·lícula fa un ús posicional molt bo dels sons, en una escena clarament el so prové directament del sostre. Tot i això, trobem a faltar que a l’estar submergit el so de l’aigua ens envoltis més. El subwoofer no sol destacar amb baixos profunds, i aquesta falta de potència fa que la pel·lícula sigui menys immersiva… Excepte si la veus a una sala prèmium, llavors la cosa canvia totalment i l’espectacularitat del subwoofer fa que la pel·lícula sigui més immersiva.
Llista de cinemes 3D a Catalunya i C. Valenciana
Avatar The Way of Water
Discover more from Tridimensional.info
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
