Article written by the author of the book: Denis Pellerin
The latest book I have written, “L’Emp’reur, sa femme, le p’tit Prince” : The Imperial Family of France, Photography and the Stereoscope, is about the special relationship that existed between Napoleon III, the Empress Eugénie, their son and photography, including stereoscopic photography. The book is richly illustrated and contains over 100 stereo photographs, including from the Brian May Archive of Stereoscopy, as well as from my own and other private and public archives. There also lots of other documents, cartes-de-visite, postcards, etc. The book comes with a Lite Owl. It is published in French but since it was originally written in English, anybody who buys it and is not fluent in the language of Molière can ask me for the English version of it (text and captions only). Just send me an email forwarding the order confirmation once you have purchased the book.
The book is available through this link: https://www.editions-entre2mers.com/ouvrage/lempreur-sa-femme-et-le-ptit-prince/
I guess I have a more personal connection to this book than to any other I have written so far. My path has crossed that of the imperial family on multiple occasions since I was born. My birthday coincides with the anniversary of the coronation of Napoleon I, of his victory at Austerlitz, of his nephew’s coup d’état in 1851 and of the latter’s accession to the dignity of Emperor in 1852; when I was a child we had pictures of the Napoleonic saga on the walls of some of the many houses we lived in and in the attic of one of them was a copy of the official portrait of the Empress Eugénie by Winterhalter; I lived in Ham, where Napoleon was incarcerated from 1840 to 1846, in Brest, which he visited in 1858, in Sedan where he surrendered his sword in 1870, and when I moved to Britain I realised I was only a few miles away from Saint Michael’s Abbey, Farnborough, the final resting place of the imperial family. Last but not least, the photograph that hooked me on stereoscopy for the rest of my life represented one of the rooms at the Tuileries Palace with an equestrian portrait of the Emperor.
All these “coincidences” have kept alive my interest in Napoleon III and his family and when, after years of research, I found in short succession two copies of the very image that had sparked my interest in stereoscopy, I decided it was time to put pen to paper and write my own version of the story of Napoleon III, the Empress Eugénie and the Prince imperial.
Illustration 1-The stereo card that hooked me on stereoscopy for life, showing the Salon de la Paix at the Tuileries Palace, Paris, France. Author’s collection.
The first part of the title of this book is from a nursery rhyme which is still sung these days to teach French children the days of the week, but the work itself is about photography, stereoscopy, and how both media were used by Napoleon III to promote his regime and try and make himself and his family dear to the hearts of the French people. He succeeded for a while but after the fall of the Second Empire his successor, who happened to be a historian, re-wrote history and made sure Napoleon III played the part of villain. As French song-writer and performer Yves Duteil once said in one of his hits, “It is not what you do that matters, it is how you tell the story and present the facts”. The Second Empire has had bad press ever since it came to an end, even though it was a time of incredible developments, improvements and modernisation that made France what it is today.
Napoleon III himself was certainly not a saint but he was not the insensible and irresponsible monster some people have described him as. He was the first French president and also the last French monarch. He spoke several languages (French, German, English, and some Italian), had travelled quite a lot (he went to the States, Brazil, Switzerland, Italy, and Britain before he was elected president) and, unlike most modern politicians who are so separated from reality and from the man in the street, was genuinely interested in improving the living conditions of the working class. He even wrote a book called “The Extinction of Pauperism” and once described himself as a socialist. He had been an exile, a revolutionary, a prisoner, a fugitive, an asylum-seeker, and knew a thing or two about life’s hardships.
More importantly for the photo historian I am, he was very much aware of the incredible power of photography and was the first monarch ever to authorise the mass-production and diffusion of his stereoscopic portrait, taken at the time of his fiftieth birthday in 1858, but also that of his only son, born two years earlier, in 1856. He encouraged the publication of stereoscopic photographs of the imperial residences, some of which have been destroyed since and mostly survive through the stereoscope, and was also instrumental in the success of the carte-de-visite when he sat for Disdéri – alone but also with his wife and child – the day before he left to fight a war of independence in Italy. His reign coincides with the golden age of stereoscopy and of international exhibitions, of which there were two in London and two in Paris during the Second Empire. All four were captured for the stereoscope.
There are numerous photographic portraits of the imperial family, some of which were never sold for the stereoscope but happen to be stereoscopic. Researching and writing this book has been a fascinating journey, as always, and I do hope the readers will enjoy the stories, the illustrations and the information I have put together about the photographers for whom the imperial family sat separately or together.
Illustration 02 – The ex-Emperor Napoleon III by the London Stereoscopic Company. The photo was taken a couple of days after the arrival of the ex-captive in Britain. Author’s collection.
{:}{:es}Artículo escrito por la autora del libro: Denis Pellerin
El último libro que he escrito, “L’Emp’reur, sa femme, le p’tit Prince”: La familia imperial de Francia, la fotografía y el estereoscopio, trata sobre la relación especial que existía entre Napoleón III, la emperatriz Eugenia, su hijo y la fotografía, incluida la fotografía estereoscópica. El libro está ricamente ilustrado y contiene más de 100 fotografías estéreo, incluidas las del Archivo de Estereoscopía Brian May, así como mis propios archivos y otros archivos públicos y privados. También hay muchos otros documentos, tarjetas de visita, postales, etc. El libro viene con un Lite Owl. Está publicado en francés, pero como fue escrito originalmente en inglés, cualquiera que lo compre y no domine el idioma de Molière puede pedirme la versión en inglés (solo texto y subtítulos). Simplemente envíame un correo electrónico reenviándome la confirmación del pedido una vez que hayas comprado el libro.
El libro está disponible en el siguiente enlace: https://www.editions-entre2mers.com/ouvrage/lempreur-sa-femme-et-le-ptit-prince/
Supongo que tengo una conexión más personal con este libro que con cualquier otro que haya escrito hasta ahora. Mi camino se ha cruzado con el de la familia imperial en múltiples ocasiones desde que nací. Mi cumpleaños coincide con el aniversario de la coronación de Napoleón I, de su victoria en Austerlitz, del golpe de Estado de su sobrino en 1851 y del ascenso de este último a la dignidad de Emperador en 1852; cuando yo era niña teníamos cuadros de la saga napoleónica en las paredes de algunas de las muchas casas en las que vivíamos y en el ático de una de ellas había una copia del retrato oficial de la emperatriz Eugenia realizado por Winterhalter; Viví en Ham, donde Napoleón estuvo encarcelado de 1840 a 1846, en Brest, que visitó en 1858, en Sedan, donde entregó su espada en 1870, y cuando me mudé a Gran Bretaña me di cuenta de que estaba a sólo unos kilómetros de Saint Michael’s Abbey, Farnborough, el lugar de descanso final de la familia imperial. Por último, pero no menos importante, la fotografía que me enganchó a la estereoscopía para el resto de mi vida representaba una de las habitaciones del Palacio de las Tullerías con un retrato ecuestre del Emperador.
Todas estas “coincidencias” han mantenido vivo mi interés por Napoleón III y su familia y cuando, después de años de investigación, encontré en breve sucesión dos copias de la misma imagen que había despertado mi interés por la estereoscopía, decidí que era hora de ponerlas Pluma sobre papel y escribo mi propia versión de la historia de Napoleón III, la emperatriz Eugenia y el príncipe imperial.
Ilustración 1-La tarjeta estéreo que me enganchó a la estereoscopía de por vida, mostrando el Salón de la Paix en el Palacio de las Tullerías, París, Francia. Colección del autor.
La primera parte del título de este libro proviene de una canción infantil que todavía se canta hoy en día para enseñar a los niños franceses los días de la semana, pero la obra en sí trata sobre la fotografía, la estereoscopía y cómo Napoleón III utilizó ambos medios para promover su régimen y tratar de hacer que él y su familia sean queridos por los corazones del pueblo francés. Tuvo éxito durante un tiempo, pero tras la caída del Segundo Imperio su sucesor, que resultó ser un historiador, reescribió la historia y se aseguró de que Napoleón III desempeñara el papel de villano. Como dijo una vez el compositor e intérprete francés Yves Duteil en uno de sus éxitos: “Lo que importa no es lo que haces, sino cómo cuentas la historia y presentas los hechos”. El Segundo Imperio ha tenido mala prensa desde su fin, a pesar de que fue una época de increíbles desarrollos, mejoras y modernización que hicieron de Francia lo que es hoy.
El propio Napoleón III ciertamente no era un santo, pero tampoco era el monstruo insensible e irresponsable como algunos lo han descrito. Fue el primer presidente francés y también el último monarca francés. Hablaba varios idiomas (francés, alemán, inglés y algo de italiano), había viajado mucho (estuvo en Estados Unidos, Brasil, Suiza, Italia y Gran Bretaña antes de ser elegido presidente) y, a diferencia de la mayoría de los políticos modernos que tan alejado de la realidad y del hombre de la calle, estaba genuinamente interesado en mejorar las condiciones de vida de la clase trabajadora. Incluso escribió un libro llamado “The Extinction of Pauperism“ y una vez se describió a sí mismo como socialista. Había sido un exiliado, un revolucionario, un prisionero, un fugitivo, un solicitante de asilo y sabía un par de cosas sobre las dificultades de la vida.
Lo más importante para el historiador de la fotografía que soy es que era muy consciente del increíble poder de la fotografía y fue el primer monarca en autorizar la producción y difusión en masa de su retrato estereoscópico, tomado en el momento de su quincuagésimo cumpleaños en 1858. pero también la de su único hijo, nacido dos años antes, en 1856. Fomentó la publicación de fotografías estereoscópicas de las residencias imperiales, algunas de las cuales han sido destruidas desde entonces y en su mayoría sobreviven gracias al estereoscopio, y también contribuyó decisivamente al éxito de la carta de visita cuando representó a Disdéri –solo pero también con su esposa y su hijo– el día antes de partir para luchar en una guerra de independencia en Italia. Su reinado coincide con la época dorada de la estereoscopía y de las exposiciones internacionales, de las cuales hubo dos en Londres y dos en París durante el Segundo Imperio. Los cuatro fueron capturados por el estereoscopio.
Hay numerosos retratos fotográficos de la familia imperial, algunos de los cuales nunca se vendieron para el estereoscopio pero resultan ser estereoscópicos. Investigar y escribir este libro ha sido, como siempre, un viaje fascinante, y espero que los lectores disfruten de las historias, las ilustraciones y la información que he reunido sobre los fotógrafos para quienes la familia imperial posó por separado o juntos.
Ilustración 02 – El ex-emperador Napoleón III por la London Stereoscopic Company. La foto fue tomada un par de días después de la llegada del ex cautivo a Gran Bretaña. Colección del autor.
{:}{:ca}Article escrit per l’autora del llibre: Denis Pellerin
L’últim llibre que he escrit, “L’Emp’reur, sa femme, le p’tit Prince”: La família imperial de França, la fotografia i l’estereoscopi, tracta de la relació especial que hi havia entre Napoleó III, l’emperadriu Eugenia, el seu fill i la fotografia, inclosa la fotografia estereoscòpica. El llibre està ricament il·lustrat i conté més de 100 fotografies estèreo, incloses les de l’Arxiu de Estereoscòpia de Brian May, així com d’arxius meus i d’altres arxius públics i privats. També hi ha molts altres documents, cartes de visita, postals, etc. El llibre ve amb un Lite Owl. Està publicat en francès, però com que va ser escrit originalment en anglès, qualsevol persona que el compri i no parli l’idioma de Molière pot demanar-me la versió en anglès (només text i subtítols). Només envieu-me un correu electrònic per reenviar la confirmació de la comanda un cop hàgiu comprat el llibre.
El llibre està disponible en el següent enllaç: https://www.editions-entre2mers.com/ouvrage/lempreur-sa-femme-et-le-ptit-prince/
Suposo que tinc una connexió més personal amb aquest llibre que amb qualsevol altre que hagi escrit fins ara. El meu camí s’ha creuat amb el de la família imperial en múltiples ocasions des que vaig néixer. El meu aniversari coincideix amb l’aniversari de la coronació de Napoleó I, de la seva victòria a Austerlitz, del cop d’estat del seu nebot el 1851 i de l’accés d’aquest a la dignitat d’emperador el 1852; quan jo era petita teníem imatges de la saga napoleònica a les parets d’algunes de les moltes cases on vivíem i a l’àtic d’una d’elles hi havia una còpia del retrat oficial de l’emperadriu Eugénie de Winterhalter; Jo vivia a Ham, on Napoleó va ser empresonat entre 1840 i 1846, a Brest, que va visitar el 1858, a Sedan on va lliurar la seva espasa el 1870, i quan em vaig traslladar a Gran Bretanya em vaig adonar que només estava a unes poques milles de Saint Michael’s Abbey, Farnborough, el lloc de descans final de la família imperial. Finalment, la fotografia que em va enganxar a l’estereoscòpia durant la resta de la meva vida representava una de les sales del palau de les Tulleries amb un retrat eqüestre de l’emperador.
Totes aquestes “coincidències” han mantingut viu el meu interès per Napoleó III i la seva família i quan, després d’anys d’investigació, vaig trobar en breu successió dues còpies de la mateixa imatge que havia despertat el meu interès per l’estereoscòpia, vaig decidir que era el moment de posar bolígraf al paper i escric la meva pròpia versió de la història de Napoleó III, l’emperadriu Eugenia i el príncep imperial.
Il·lustració 1-La targeta estèreo que em va enganxar a l’estereoscòpia de per vida, mostrant el Salon de la Paix al Palau de les Tulleries, París, França. Col·lecció de l’autor.
La primera part del títol d’aquest llibre és d’una cançó infantil que encara es canta avui dia per ensenyar als nens francesos els dies de la setmana, però el treball en si tracta sobre fotografia, estereoscòpia i com Napoleó III va utilitzar ambdós mitjans per promoure el seu règim i intentar que ell mateix i la seva família siguin estimats pel cor del poble francès. Va tenir èxit durant un temps, però després de la caiguda del Segon Imperi el seu successor, que va ser un historiador, va reescriure la història i es va assegurar que Napoleó III fes el paper de dolent. Com va dir el compositor i intèrpret francès Yves Duteil en un dels seus èxits: “No és el que fas el que importa, és com expliques la història i presenta els fets”. El Segon Imperi ha tingut mala premsa des que va acabar, tot i que va ser una època de desenvolupaments, millores i modernitzacions increïbles que van fer de França el que és avui.
El mateix Napoleó III certament no era un sant, però no era el monstre insensible i irresponsable com alguns l’han descrit. Va ser el primer president francès i també l’últim monarca francès. Parlava diversos idiomes (francès, alemany, anglès i una mica d’italià), havia viatjat molt (va anar als Estats Units, Brasil, Suïssa, Itàlia i Gran Bretanya abans de ser elegit president) i, a diferència de la majoria dels polítics moderns que són tan separat de la realitat i de l’home del carrer, estava realment interessat en millorar les condicions de vida de la classe treballadora. Fins i tot va escriure un llibre anomenat “The Extinction of Pauperism” i una vegada es va descriure a si mateix com a socialista. Havia estat un exiliat, un revolucionari, un presoner, un fugitiu, un sol·licitant d’asil, i sabia una o dues coses sobre les dificultats de la vida.
El que és més important per a l’historiador de la fotografia que sóc, era molt conscient de l’increïble poder de la fotografia i va ser el primer monarca que va autoritzar la producció massiva i la difusió del seu retrat estereoscòpic, fet en el moment del seu cinquantè aniversari el 1858. però també la del seu fill únic, nascut dos anys abans, el 1856. Fomentà la publicació de fotografies estereoscòpiques de les residències imperials, algunes de les quals han estat destruïdes des d’aleshores i sobreviuen majoritàriament a través de l’estereoscopi, i també va ser fonamental per a l’èxit de la carta de visita quan es va asseure per a Disdéri –sol però també amb la seva dona i el seu fill– el dia abans de marxar a lluitar per una guerra d’independència a Itàlia. El seu regnat coincideix amb l’època daurada de l’estereoscòpia i de les exposicions internacionals, de les quals n’hi havia dues a Londres i dues a París durant el Segon Imperi. Tots quatre van ser capturats per a l’estereoscopi.
Hi ha nombrosos retrats fotogràfics de la família imperial, alguns dels quals no es van vendre mai per a l’estereoscopi, però són estereoscòpics. Investigar i escriure aquest llibre ha estat un viatge fascinant, com sempre, i espero que els lectors gaudeixin amb les històries, les il·lustracions i la informació que he reunit sobre els fotògrafs per als quals la família imperial es va asseure per separat o junts.
Il·lustració 02 – L’ex-emperador Napoleó III de la London Stereoscopic Company. La foto es va fer un parell de dies després de l’arribada de l’excaptiu a Gran Bretanya. Col·lecció de l’autor.
{:}